Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en el control de les plagues s'ha d'anar reemplaçant, i de manera gradual, l'exclusiva dependència dels agents químics (els insecticides) per estratègies de lluita integral que incorporin mides de lluita biològica i altres metodologies innovadores.

Així la lluita integrada pretén ser un camí per a preservar les plagues per sota del límit de la tolerància, que és aquell nivell de població a partir del qual un organisme provoca pèrdues econòmiques o representa un perill per a la salut pública.

Ho expliquem amb un exemple:
Si vostè fa una visita a la xarxa de clavegueram de la seva ciutat o poble acceptarà amb relativa tranquil·litat la visió d'unes quantes rates, en canvi si les rates es troben a la cuina de casa seva, dins del calaix dels coberts o mentre està fent el dinar, no ho podrà acceptar de cap manera.

En molts casos de control urbanes el límit de la tolerància és zero ja que cal que ens preguntem si estem disposats a admetre si en un establiment on es manipulin aliments poden haver un nombre de paneroles passejant-se per aquest.