Norma UNE335
Les classes de risc d'atac biològic en la fusta (UNE EN 335)
Durant prop d'un segle, la fusta ha estat relegada al nostre país a un paper secundari, sent utilitzada fonamentalment en obres de circumstància i en la fabricació de cintres i encofrats .
Les causes fonamentals cal buscar-les en la política econòmica general i en un cert menyspreu pels materials tradicionals a favor de les noves tecnologies de l'estructura metàl · lica i els formigons armats i pretensats .
A això cal afegir el mal ús , tractament i manipulació de la fusta que es va emprar en les dècades dels 60-70 .
La irrupció en el mercat de les estructures de fusta laminada , ha fet que sumat al bon fer de les noves tecnologies i productes protectors existents en l'actualitat , es produeixi una demanda cada vegada major de la fusta com a ús arquitectònic.
No obstant això, avui hi ha un gran desconeixement de tota la problemàtica que s'ha de donar per poder prescriure aquest material en la construcció . Per tal motiu creiem que amb aquest article anem a posar un gra de sorra sobre com començar a saber el més important d'aquest material.
Aquesta norma UNE en 335 estableix cinc classes de risc que es corresponen amb les diferents situacions de servei en què pot estar exposada la fusta i els seus productes derivats .
Així mateix s'indiquen els agents biològics que corresponen a cada situació . El proscriptor pot utilitzar la norma per a identificar la classe de risc d'una situació de servei determinat des d'un punt de vista físic i geogràfic.
La llista següent és la base principal del coneixement dels arquitectes per poder determinar els agents biològics que poden atacar a la fusta en una situació.
L'arquitecte pot llavors considerar el tipus i la durada de la prestació requerida, seleccionar un nivell apropiat de durabilitat i assegurar-se que la fusta o producte derivat de la fusta ofereix aquesta durabilitat .
- Classe de risc 1 :
Situació en la qual el component està sota coberta, completament protegit de la intempèrie i no exposada a la humitat. - Classe de risc 2 :
Situació en la qual el component està sota coberta i completament protegit de la intempèrie , però en la qual es pot donar ocasionalment una humitat ambiental elevada ( la humitat ambiental elevada pot conduir a una humectació ocasional però no persistent). - Classe de risc 3 :
Situació en la qual el component es troba a descobert però no en contacte amb el terra . Pot o no estar permanentment exposat a la intempèrie , però en qualsevol cas sotmès a una humidificació freqüent. - Classe de risc 4 :
Situació en la qual el component està en contacte amb el terra o amb aigua dolça i exposat a una humidificació permanent. - Classe de risc 5 :
Situació en la qual el component està en permanent contacte amb l'aigua salada.
Consulti des d'aquesta pàgina amb el departament comercial de Ibertrac per ampliar aquesta informació, o truqui'ns directament al 934393104 .
